Res no atura la indignació
DIR PROU Centenars de milers de ciutadans surten al carrer per exigir respecte PLURALITAT Pujol, Maragall i 500 personalitats participen a la manifestació
Albert Balanzà
Milers de manifestants ahir al pas de la manifestació per Via Laietana, un dels punts més densos
CRISTINA CALDERER
Ni que es reprengui el servei de Rodalies més o menys miraculosament el mateix dia de la manifestació; ni que José Luis Rodríguez Zapatero anunciï per sorpresa la seva enèsima visita a Catalunya aixecant expectatives sobre la gestió de l'aeroport; ni que el PSC llancés divendres una campanya per lloar els guanys de Catalunya amb un govern socialista a Espanya; ni que els partits adherits a la marxa no sàpiguen sortir sense la seva pancarta, fins i tot ni que ETA, tornant a assassinar, tapi mediàticament la repercussió de la iniciativa popular. Res no atura, ara per ara, la indignació pel desgavell de les infraestructures a Catalunya.
Per moltíssimes, múltiples i diverses raons, gent de tota condició, classe, fe o arrel, del nord i del sud, catalana de sempre o catalana de quan sigui, es va llançar ahir al carrer en la segona manifestació en dos anys que aconsegueix col·lapsar Barcelona. El 18 de febrer del 2006 una marea humana va omplir la Gran Via contra les retallades a l'Estatut; l'1-D serà recordat per una altra reacció multitudinària, ara a favor del dret de decidir el model de país, a favor del traspàs de la xarxa de transports, a favor d'un nou finançament que permeti conèixer les balances fiscals. Així ho deia el manifest que Mònica Sabata i Gerard Fernández van llegir al final de la marxa.
Ball de xifres
El sempre maleït ball de xifres situava el marcador en els 700.000 assistents que deien els organitzadors i els 200.000 que deia la Guàrdia Urbana. Una xifra o l'altra, o la meitat de la més baixa en qualsevol cas, ja representa moltíssima gent en un país que només compta 100.000 persones quan omple un camp de futbol.
Que algú comenci a prendre nota de la mobilització popular que demana respostes. Aquesta és una part de la gent mobilitzada que en les últimes eleccions, després d'una reflexió molt profunda, s'ha quedat a casa. "I als polítics, advertim...", deia ahir el reggae del grup de Sants Pirat's Sound Sistema, que animava la capçalera de la manifestació, molt ben nodrida amb 500 personalitats de la societat civil: Joan Laporta, Jordi Porta, Xavier Rubert de Ventós, Alfons López Tena, Vicenç Villatoro, Vicent Sanchis, Sebastià Alzamora, Jaume Sobrequés, Oriol Junqueras, Toni Albà, Joel Joan, Núria Feliu...
El paper dels partits
Ara bé, lògicament, sense l'adhesió de la majoria de partits no hauria estat possible assolir el gruix i l'objectiu final de la convocatòria, que era molt simple: que el principi de la manifestació arribés a l'Estació de França quan la cua de la marxa encara havia de sortir de la plaça Catalunya. Precisament, els partits van ser els últims a sortir perquè la gran majoria d'assistents es va col·locar en el primer bloc, format per les personalitats i les entitats adherides a la Plataforma pel Dret de Decidir, o en el segon, on hi havia les entitats adherides amb pancarta pròpia. Així, un altre dels grans símbols de pluralitat de la manifestació es va donar amb la presència dels dos expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall. L'un, Pujol, dijous ja va dir que hi aniria "per dignitat nacional" i "encara que hi hagués d'anar sol"; l'altre, Maragall, malgrat l'absència del PSC, va aparèixer d'incògnit entre la multitud. Hi eren tots dos (i no eren els de Polònia).
Encara una última consideració: ahir a Barcelona no es va celebrar una manifestació intrínsecament independentista, però sí que eren gran majoria els que possiblement s'hi tornaran. Mentrestant, la desafecció, que diria el president Montilla, no s'atura.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 7. Diumenge, 2 de desembre del 2007
No comments:
Post a Comment