The European Parliament demands immediate release of Hu Jia

Arrest of Chinese dissident Hu Jia

Human rights - 17-01-2008 - 18:14

Free Hu Jia!

In a resolution adopted on Thursday afternoon, MEPs called on the Chinese authorities to release human rights campaigner Hu Jia and to respect human rights in the run-up to this year's Olympic Games.

Hu Jia was taken from his home in Beijing by police on 27 December 2007 on charges of inciting subversion. He and his wife Zeng Jinyan, who were among the candidates for last year's European Parliament Sakharov Prize for Freedom of Thought, have thrown the spotlight on human rights abuses in China over the past few years and spent many periods under house arrest as a result of their campaigning.

Last November Hu Jia spoke via audio-phone from Beijing to a hearing held in Brussels by the EP's Human Rights Subcommittee on Human rights in China in the run-up to the Olympic Games. At that time the subcommittee's chair, Hélène Flautre (Greens/EFA, FR), congratulated Hu Jia on his courage in speaking out and said he could always count on the support of the European Parliament.

Human rights organisations described the December arrest as another move by the Chinese authorities to silence critics ahead of the Beijing Olympics, and 57 intellectuals from China immediately published an open letter calling for the instant release of Hu Jia. European Parliament President Hans-Gert Pöttering has already issued a statement criticising the arrest.

MEPs demand immediate release of Hu Jia and other dissidents

In today's resolution, Parliament "strongly condemns the detention of Hu Jia and demands his prompt release and that of all the dissidents who have been arrested and jailed for crimes of opinion". It also urges the authorities "to allow Hu Jia and all the other dissidents under arrest to receive medical assistance if necessary" (Hu Jia suffers from a liver disease).

China urged to live up to its human rights commitments - especially in Olympic year

MEPs call on China "to respect its commitments to human rights and the rule of law, in particular the provisions of the UN Declaration on Human Rights Defenders" and "not to use the Olympic Games as a pretext to arrest and illegally detain and imprison dissidents, journalists and human rights activists".

Indeed, Parliament repeats its view that "human rights concerns should receive far more attention in the build-up to the Beijing Olympic Games", and points to Articles 1 and 2 of the Olympic Charter, which advocate 'respect for universal fundamental ethical principles' and the promotion of a peaceful society concerned 'with the preservation of human dignity'.

Reform of Chinese criminal law needed

In addition, MEPs call on China "to reform its criminal law to allow greater freedom of expression to journalists, writers, free-lances, reporters etc." who will report to the world on the Olympic Games. They also urge the authorities "to close the so-called 'black jails', places of detention set up to detain 'troublemakers' in advance of this year's Olympics".

Lastly, the EU Council is urged to take action in relation to the Chinese authorities regarding not only the arrest of Hu Jia but also the disappearance on 22 September 2007 of Gao Zhisheng, a noted human rights attorney.

To have an idea of Hú Jiā's plight (from The Guardian/Helsingin Sanomat)

La quarta guerra di indipendenza italiana

E così Ratzinger non potrà farsela da padrone alla Sapienza. Inaspettatamente, l'Italia (301 338 km²， 59 206 382 ab.) ha detto NO al Vaticano (0,44 km²， 921 ab.). Cazzo... era ora! Quand'è che il Vaticano capirà che l'Italia è un paese indipendente? Che la religione cattolica non è più religione di Stato?
VIVA L'INDIPENDENZA!

Les escrocs !

Il y a deux ans j'ai ouvert un abonnement de téléphonie mobile auprès d'un grand opérateur français. À l'époque j'avais demandé l'abonnement mensuel le moins cher, et c'était 23€ par mois.
Il y a quelques jours, j'ai appelé le service résiliations de l'opérateur. Assez vite, ils m'ont proposé un abonnement à 16€ par mois ; j'ai refusé et j'ai maintenu mon souhait de résilier l'abonnement.
Ce matin, ils m'appellent pour me proposer, cette fois-ci, un abonnement à 7€ par mois. Quel foutage de gueule !!! Je croyais que l'abonnement à 23€ était le moins cher !!! Bien entendu, je résilie quand même.

This is moi!

Whilst haphazardly surfing the web, I stumbled upon a site called Dharma Punx about a book written by a former angry young man who embraced the Dharma and found a meaning and a purpose to his life. My... this is moi! I have to find and read that book.

The web site also has a merchandise section with lots of 'Buddhist with attitude' clothes. Cool and Dharmic :-)

Wishful Thinking

From The Catholic Encyclopedia, Volume III, 1908, article Buddhism:

Buddhism is all but dead. In its huge organism the faint pulsations of life are still discernible, but its power of activity is gone. The spread of European civilization over the East will inevitably bring about its extinction.

Today, a sharp 100 years after the above bullshit was written, more and more Europeans are embracing the Dharma, whereas Christianity has made little progress (if any) in the East.

Reference here.

[OGM] les produits à éviter

Greenpeace a débusqué des produits contenant des OGM dans des magasins français. La liste en est disponible ici, sur le site de Greenpeace France.

Ce qui est rassurant, c'est de voir qu'il s'agit principalement d'huile de soja et de produits alimentaires importés des États-Unis, donc à la base de produits que, de toute façon, on n'achète jamais. Mais il est bon de rester vigilant.

Beaucoup plus inquiétant, les produits non étiquetés OGM, mais issus d'animaux ayant consommé des OGM. La loi n'impose pas d'étiqueter ces produits-là, alors que leur consommation pourrait avoir des conséquences sur notre santé. Cette deuxième liste est disponible ici, toujours sur le site de Greenpeace France.

MON 810 : bon débarras !

OGM - INTERDICTION DU MAÏS MON 810

La clause de sauvegarde n'est qu'un premier pas

Distances de protection fantaisistes, pollution d'autres génomes, empoisonnement d'organismes non ciblés... cela fait des années que des scientifiques de renom sont aux côtés des écologistes pour exposer - notamment dans les prétoires - les risques masqués des OGM.

L'activation de la “Clause de sauvegarde” par le Gouvernement français pour bloquer la diffusion du maïs MON 810 vient donc tard, mais elle ne peut que satisfaire les Verts européens comme l'immense majorité de nos concitoyens qui ne supportaient plus que des multinationales jouent impunément avec le respect du vivant, la santé des populations, et les droits d’une agriculture non transgénique.

Il faut être conscient que la démarche de la France, confrontée à l'évidence scientifique, marque un tournant fondamental dans ce dossier. Elle vient en effet conforter celles d’autres États Membres qui ont, eux aussi, déjà interpellé Bruxelles sur les dangers des OGM. Il faut maintenant qu'au delà de la révélation - enfin officielle - des risques, tous ces pays se coordonnent pour écarter définitivement le danger OGM en dégageant le cas échéant les majorités requises au Conseil, mais aussi pour remettre à plat une législation que les Verts européens ont toujours jugée inadaptée.

Rappelons que la France, condamnée dès juillet 2004 par la Cour de Justice européenne, n'a même pas encore transposé la directive de 2001 en la matière et que, de fait, tous les champs OGM en France sont illégaux. Suite à la reconnaissance gouvernementale des risques, on peut désormais envisager la révision des procès de toutes les personnes qui se sont opposées à la culture de tels maïs. Les délinquants n'étaient pas ceux que l'on croyait...

Gérard ONESTA
Député Vert européen
Vice Président du Parlement européen
Faucheur volontaire

Una sintèsi de las bèlas

Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a publicat una sintèsi impressionanta (158 paginas!) dels sons trabalhs despèi junh de 1997. Lo document aquel es de telecargar aciu.

Çò interessant del document aquel es tanben l'avantdire del Prof. Sauzet, que còpii çai-jos:

Es costumièr entre los occitanistas de se plànher de l’incompletud o de l’instabilitat de la nòrma. I a pr’aquò quicòm de pièger que l’instabilitat o l’incompletud, es l’idèa de l’instabilitat e de l’incompletud… Dins los faches, per qual vòl prene las causas sens passion, las formas comunas de l’occitan e almens la grafia de la lenga son pro fixadas e definidas. Digam que son fixadas a l’auçada de çò que demanda un bon foncionament social. L’incoeréncia observada dins las practicas d’escritura s’apren mai que mai a l’ignorància, e lo malaise al pessimisme qu’a l’abséncia objectiva de fixacion.

L’ignorància causa de confusion, per part es ignorància de la lenga e pas de la grafia o de la nòrma. De la combatre implica lo desvolopament de l’ensenhament de l’occitan, inicial e contunhat, objectiu essencial mas que passa la competéncia del Conselh de la Lenga Occitana (CLO), e mai sos membres i contribuiscan totes dins las institucions o associacions que ne son membres.

L’ignorància e lo pessimisme seràn pasmens utilament combatuts se los occitanistas preocupats de la lenga e de sa regulacion son ben convencuts eles que dispausan fondamentalament d’una fixacion normativa clara e sufisenta, e se, en n’essent convencuts ne sabon convéncer los autres. Se tanben e evidentament fan passar lo messatge que los usatges codificats son pas los enemics mas los complements e finalament los ajutòris dels usatges espontanèus e informals.

Dempuèi 1996 que se fondèt, lo Conselh de la Lenga Occitana a fach de bon trabalh e util. Cal ramentar que quand se creèt l’occitanisme viviá dins lo sentiment d’una mena d’esquisma a prepaus de saber « consí fixar una normalizacion coherenta » o « cossí fixar una normalisacion coërenta ». Lo CLO permetèt de resòlver dins lo consensus los ponches concrets de divergéncia e totes s’acordèron e s’acòrdan encara per trabalhar a « cossí fixar una normalizacion coerenta ». Tanben lo Conselh reglèt la question subreinvestida de la grafia del mot « image » o « imatge ». Ara tot aquò es reglat, e lo quite Robèrt Lafont (que sabèm coma teniá a image...) escriu conscienciosament e disciplinadament « un imatge » dins sas òbras recentas, Jacme Taupiac el forma desenant escrupulosament en « -izar » los neologismes que sas cronicas n’an mestièr. Mai que mai, quand l’incoeréncia persistís, es venguda insignificanta, desprovesida de l’enjòc ideologic que l’empoisonava d’escondons.

Ara cal evitar que lo desapassionament de la question acresca lo sentiment de confusion. Es essencial de remplaçar la polarizacion polemica sus qualques detalhs per lo mestreg apasimat de l’ensem de la nòrma grafica e, quand ne vira, de la nòrma linguistica de l’occitan.

Per aquò, en mai de resòlver de divergéncias e d’atudar las pelejas que las divergéncias noirissián e se’n noirissián, lo CLO menèt un trabalh essencial de recapitulacion e de reglatge de la nòrma. O faguèt en prenent lo temps que permetèt la difusion a un cèrt nombre d’actors essencials e en prenent lo temps per los escambis, qualques còps agres mas sempre utils. Sesilha après sesilha e entre las sesilhas, en relevant las mancas e las incoeréncias, Domergue Sumien s’es fach amb rigor e paciéncia, lo secretari d’aquela sintèsi. L’a noirida de las reflexions sistematicas que menava per la preparacion de sa tèsi que se debanèt dins lo temps de foncionament del Conselh. Li devèm de poder uèi presentar al public un document clar e practic que permetrà a totes que de bona fe dobtan sul reglatge de la grafia classica de l’occitan de seguir una causida collectiva. S’agís ben d’un reglatge basicament grafic, esperlongat dels reglatges linguistics minimals de l’usatge modèrne de la lenga (tocant en particular la neologia sabenta).

Aqueste document a per vocacion d’èsser mes a disposicion de totes. Es disponible en linha mercé a la revista Linguistica Occitana e a Gianni Vacca que l’aculhisson; e encoratjam, lo CLO, sa reproduccion (fidèla) e sa difusion per totes los mejans que semblaràn apropriats. Sèm conscients ça que la qu’un document aital, ni per èsser largament difusat e escampilhat, es pas qu’una solucion provisòria e una estapa. Es per son integracion dins d’instruments normals de referéncia linguistica qu’una fixacion normativa fonciona normalament. Un usancièr del francés consulta pas lo luòc internet de l’Académie Française o d’una comission de terminologia quand a un dobte sus un ponch ortografic: agacha un diccionari d’usatge e aqueles diccionaris presentan de solucions coerentas.

Lo CLO a complida l’òbra que se podiá complir dins una logica de consensus e de reglatge qu’èra la de sa fondacion. Se pòt pas anar mai luènh qu’amb doas condicions.

Una condicion es lo desvolopament pels occitanistas e en occitan de trabalhs linguistics scientifics o almens rigoroses e metodics. S’agís de se donar los mejans de produire d’espleches d’usatge, de referéncia e de qualitat: diccionaris e gramaticas. I caldrà saber integrar la dimension normativa e la dimension descriptiva, per tal que la lenga normada servisca per classar e explicitar la lenga descricha, que la realitat orala e textuala descricha de l’occitan fondamente los usatges normats dins la realitat de la lenga, dins lo temps e l’espaci. Avèm los instruments istorics de l’estudi de l’occitan, diccionaris, descripcions, atlasses, sens doblidar la sintèsi de Ronjat. Avèm los instruments tanben de l’estudi del domeni galloromanic (pensi a l’FEW), e mai del domeni romanic. Avèm d’instruments d’usatge d’urgéncia, sovent faches amb consciéncia e la volontat de servir la lenga e sa vida. La plaça manca per los citar totes e fariá dòl de macar qual que siá per un oblit. D’unes que i a fan explicitament referéncia a las causidas del CLO. Mas l’enjòc ara es de se donar en occitan d’instruments de referéncia incontestables. Es lo pas que l’occitan passèt pas dins sa renaissença al sègle XIX. La literatura floriguèt e compliguèt fins a un cèrt ponch lo prètzfach que se bailèt de reabilitacion de la lenga d’òc. Mas los intellectuals occitanofòns faguèron pas lo pas d’emplegar l’occitan coma metalenga a l’encòp de la promocion de la lenga e de son estudi. En francés s’estudièron e se publiquèron los Trobadors. En francés s’estudièron e se descriguèron los dialèctes occitans. En francés o en alemand, en italian, en anglés. La Revue des langues romanes publiquèt de literatura d’òc a costat de la linguistica e polemiquegèt amb la Romania parisenca a prepaus del limit linguistic, mas publiquèt pas de linguistica o de critica en occitan abans los ans 50 del sègle 20. Un poèta, lo quite Frederic Mistral, carguèt la tasca de redigir un diccionari de sintèsi a l’encòp descriptiu e d’usatge, ont la lematization normativa (segon lo provençal literari) servís d’ossada per integrar tant la neologia coma l’informacion descriptiva (dialectologica e textuala). Lou Tresor dóu Felibrige es pasmens un diccionari bilingue, ont l’occitan s’explicita per la traduccion al francés o la definicion en francés. Ni per aquò demòra aquel diccionari una referéncia indespassada de la lexicografia occitana e se sap çò qu’Alibèrt li deguèt per elaborar son diccionari « segon lo lengadocian » que son aportacion decisiva es mai que mai grafica coma se sap. Amodat per l’exemple catalan, Alibèrt escriguèt pr’aquò sa Gramatica occitana en occitan. En occitan puèi se publiquèron las brocaduras que presentan los principis de la grafia occitana. Ara s’agís de provesir la lenga occitana d’instruments de referéncia en occitan. Lo prètzfach es immens e las condicions per lo complir multiplas. Una d’aquelas condicions es de n’acabar amb la discussion de la codificacion per passar a l’utilizacion sistematica de la forma codificada de la lenga.

A costat d’aquel trabalh scientific, una autra condicion del necessari despassament de l’òbra del CLO es politica. Es mestièr que de causidas normativas, fins ara portadas essencialament per lo bon voler e lo sens de la responsabilitat dels actors (e finalament es miracle qu’ajam pas mai de confusion que n’avèm), recépian la validacion d’una reconoissença per de collectivitats territorialas occitanas e las institucions que ne dependon.

En publicant aqueste document de sintèsi lo CLO senhala lo trabalh fach, dona un instrument immediatament util e pausa una pèira d’espèra. Lo CLO a ben jogat lo ròtle que s’èra donat. Per anar mai luènh cal qu’un CLO renovat o una autra estructura prenga la relèva. Per èsser eficaça e far realament avançar la situacion de la lenga, la novèla institucion o lo novèl CLO deurà èsser ligat als luòcs de competéncia e d’intervencion linguistica (associacions, ensenhament, universitats), deurà èsser reconegut de qualque biais per las collectivitats territorialas, las Regions bèl primièr, qu’an entreprés una prefiguracion de politica linguistica en favor de l’occitan, deurà enfin se donar los mejans de produire o de s’associar a la produccion d’instruments de referéncia incontestables en matèria de lenga occitana. La Comission deth traductor a recebut del Departament de Cultura e Ensenhament del Conselh Generau d'Aran e de l’Oficina per l’Occitan en Catalonha (creada a la Generalitat de Catalonha après l’oficializacion de la lenga occitana) la mission de fixar las causidas linguisticas e graficas d’un traductor automatic catalan-occitan en collaboracion amb una entrepresa d’engenhariá informatica. Los membres d’aquela comission son de linguistas amb de perfils de competéncia pro divèrses e son mandatats per las Regions occitanas de tres estats ont l’occitan se parla. La Comission deth traductor recampa doncas la competéncia, la validacion politica e la perspectiva d’una realizacion concreta. A sauput en mai evitar las proclamacions ufanosas que fan nàisser d’inutils enjòcs de prestigi e de poder. Aquela estructura es una bona prefiguracion, çò’m par, de l’institucion que nos caldrà desenant far foncionar per contunhar l’òbra del CLO, que siá aquela institucion lo CLO meteis o una autra estructura.

Ara per ara, la presenta sintèsi marca un camin percorregut e nos convida a anar mai luènh. Fòrça mai luènh.

résolutions 2008

Il y a un an, le 6/1/2007, j'écrivais :

Allez, comme tout le monde, j'ai pris des résolutions pour la nouvelle année :

• No More Mr Nice Guy [au boulot, y en a marre d'être gentil et de se faire empapaouter]
• Quitter avant 18h30 [toujours au boulot ; et puis ne pas travailler le week-end]
• Ne plus goûter l'après-midi, ne plus manger de dessert le midi ni le soir [évidemment, cette résolution ne peut commencer que demain, car aujourd'hui c'est l'Épiphanie et je ne couperai pas à la redoutable galette des rois]
  

À dans un an pour le bilan !

Voici donc l'heure du bilan. Sur le premier point, il y a eu un net progrès. Je suis même pratiquement devenu le râleur officiel du bureau. Sur le deuxième point... bof bof. On va dire qu'on va prendre la même résolution pour 2008 ! Quant au troisième point, n'en parlons même pas. Il y a eu des efforts au premier trimestre, mais je me suis lâché sur le second trimestre :-(

Ma liste de résolutions pour 2008 est donc :

• Quitter avant 18h30 au boulot ; ne pas travailler le week-end.
• Ne plus goûter l'après-midi ; ne pas manger plus de 1 dessert par jour.
  
• Pratiquer le semi-végétarisme.
  

À dans un an pour le bilan !

Svelato il segreto del bilinguismo

Svelato il segreto del bilinguismo
fotografato "l'interruttore" che lo attiva
di ALESSIA MANFREDI
FACILE come bere un bicchiere d'acqua. Per chi cresce imparando due lingue, passare da una all'altra senza errori è perfettamente naturale e lo si impara fin da piccoli. Ma cosa permette alle persone bilingue di gestire senza difficoltà due idiomi diversi? Il merito è di un meccanismo nel cervello che, come un interruttore, si accende mentre si passa dalla lingua madre alla seconda lingua e viceversa, e fa sì che si selezioni correttamente quella prescelta attraverso un sistema di controllo interno. Per la prima volta questo meccanismo è stato "fotografato" e la scoperta si deve a un gruppo di ricercatori dell'Università Vita-Salute San Raffaele di Milano in collaborazione con il Dipartimento di Neurologia dell'Università di California e dei Geneva University Hospitals. Se da tempo si ipotizzava che esistesse un meccanismo di controllo nel cervello per bloccare una lingua e dare il via libera all'altra, impedendo interferenze, ora gli scienziati hanno identificato le aree coinvolte. "E' una rete di aree cerebrali che si attiva solo quando c'è il passaggio da una lingua all'altra" spiega il dottor Jubin Abutalebi, ricercatore del dipartimento di Neurologia dell'Università Vita-Salute San Raffaele, primo autore dello studio pubblicato sul Journal of Neuroscience. Quelle che entrano in gioco sono strutture cerebrali particolarmente importanti: la corteccia del cingolo - che è coinvolta nell'attenzione e nel controllo delle azioni mentali - e il nucleo caudato, una struttura sottocorticale implicata nel processo di inibizione delle azioni. "E' possibile che per queste specifiche funzioni, tali aree risultino cruciali nel meccanismo di controllo delle lingue", chiarisce lo scienziato.
Per il loro esperimento, i ricercatori del San Raffaele hanno sottoposto a risonanza magnetica funzionale alcuni soggetti di madrelingua italiana residenti da tempo a Ginevra, con padronanza di entrambe le lingue, ma esposti maggiormente al francese. E hanno usato un classico della letteratura per l'infanzia di entrambe le culture: il Piccolo Principe di Saint-Exupéry. Hanno fatto ascoltare loro passaggi del libro dall'italiano al francese e viceversa; l'attività del cervello fotografata con la risonanza ha messo in evidenza l'azione degli "interruttori", rivelando aspetti interessanti. "Pensavamo, ad esempio, che fosse più facile passare alla lingua madre e invece abbiamo visto che se si è più esposti alla seconda lingua, risulta meno difficoltoso passare a questa" spiega Abutalebi. Quanto più si è esposti a una lingua, tanto più nel cervello si attivano sistemi neurali simili a quelli che si utilizzano quando si usa la lingua madre. Per questo è così importante vivere nel paese in cui la si parla, seguire programmi televisivi o radio, parlando con soggetti nativi, in modo frequente e costante. "Solo così le due lingue si comporteranno nel nostro cervello in maniera sovrapponibile" sottolinea Daniela Perani, docente di Fisiologia Psicologica all'Università Vita-Salute San Raffaele. Già si sospettava che nella funzione di controllo interna fosse coinvolto il nucleo caudato, perché si è osservato che pazienti bilingui con lesioni a quest'area mescolavano in modo patologico le due lingue. La capacità di passare dall'una all'altra si acquisisce fin da piccoli, ma il meccanismo di controllo si perfeziona verso i tre anni, quando non si fa più alcuna confusione. E' un dono prezioso, che regala una marcia in più. "Sembra infatti che il cingolo nei bilingue si sviluppi di più rispetto ai monolingue, e alcune delle loro facoltà intellettive risultano più sviluppate" conclude Abutalebi.
(Repubblica, 11 dicembre 2007)

Dal Molin: i nostri si svegliano (era ora)

Dal Corriere odierno:

Ministri a Prodi: «Dal Molin, ripensaci»

Lettera di Mussi, Ferrero, Bianchi e Pecoraro Scanio al premier: blocca l'ampliamento della base Usa a Vicenza

ROMA - La sinistra di governo non ci sta. E 4 ministri, Fabio Mussi (Sd), Alfonso Pecoraro Scanio (Verdi), Paolo Ferrero (Prc) e Alessandro Bianchi (Pdci) scrivono una lettera per invitare il premier a ripensarci sul via libera all'ampliamento della base militare americana «Dal Molin» di Vicenza.

LA LETTERA - «Come sai - scrivono i quattro ministri al premier - non abbiamo mai condiviso la decisione di dare il via libera all'ampliamento della base. La questione non rappresenta però solo un elemento di conflitto tra forze politiche. Il punto riguarda i rapporti tra il governo e la popolazione di Vicenza; riteniamo non sia possibile continuare come se nulla fosse, in una situazione in cui la sacrosanta richiesta dei cittadini vicentini di avere un referendum popolare sull'opportunità o meno di ampliare la base, è stata disattesa da chi aveva il potere di organizzare la consultazione». Ferrero, Mussi, Bianchi e Pecoraro Scanio chiedono quindi a Prodi «un ripensamento, anche alla luce dell'ordine del giorno che impegna il governo a organizzare entro i primi sei mesi del 2008 una Conferenza nazionale sulle Servitù militari». «In questa situazione, in cui crescono le tensioni internazionali e i venti di guerra - prosegue la lettera - aprire una interlocuzione vera con le popolazioni che si oppongono all'allargamento della base statunitense è un punto decisivo per un governo progressista e democratico». «Per questo - concludono i ministri - ti chiediamo di prendere ogni iniziativa utile per ricercare una soluzione rispettosa della dignità, della qualità della vita e dei diritti dei cittadini vicentini».

Le roi écolo est nu

Des associations écologistes sont mécontentes des dernières décisions prises sur les OGM
LE MONDE | 07.12.07

©

Col cazzo che ti voto!!!

Leggo (sul mani) che D'Alema avverte «il fascino della fede» e che non è favorevole al matrimonio gay perché «offenderebbe il sentimento religioso di tanta gente».
A stronzo!!! Col cazzo che ti voto!!!

Mabei shang de fating

This is an incredibly humane film. After but 15 minutes into the film, you already feel like you've known the characters for a long time. You know what they feel, you know how they feel, and, more importantly, they feel so real. You just forget you are watching a movie. There are so many films that, no matter how much I love them (the Lord of the Rings, Sin City, Star Wars), no matter how much I empathise with their characters, well, I still know it's a film I'm watching. Not with this film. I kept feeling like I was in the Yunnan mountains walking by the characters, or like I was peeping through one of those ornate wooden windows and eavesdropping on their conversation. Judge Feng, the main character, is an old, humane judge, settling small disputes in the forlorn minority hamlets of the Yunnan mountains. Although he's there as the representative of an autocracy, he's incredibly Solomonic in his rulings, and greatly liked by the inhabitants of the mountain hamlets. Characters don't talk much, but you understand a lot. The best scene is when the judge and her aide talk whilst she's turning her back to him and washing a shirt. 'Your whole life can be summed up the time it takes to wash a shirt,' they say. Well, indeed so.

A great film about man's fate. Probably one of the best I've ever seen. Highly recommended.

Çò que podètz pas legir dins la premsa francesa

Res no atura la indignació

DIR PROU Centenars de milers de ciutadans surten al carrer per exigir respecte PLURALITAT Pujol, Maragall i 500 personalitats participen a la manifestació

Albert Balanzà

Milers de manifestants ahir al pas de la manifestació per Via Laietana, un dels punts més densos
CRISTINA CALDERER

Ni que es reprengui el servei de Rodalies més o menys miraculosament el mateix dia de la manifestació; ni que José Luis Rodríguez Zapatero anunciï per sorpresa la seva enèsima visita a Catalunya aixecant expectatives sobre la gestió de l'aeroport; ni que el PSC llancés divendres una campanya per lloar els guanys de Catalunya amb un govern socialista a Espanya; ni que els partits adherits a la marxa no sàpiguen sortir sense la seva pancarta, fins i tot ni que ETA, tornant a assassinar, tapi mediàticament la repercussió de la iniciativa popular. Res no atura, ara per ara, la indignació pel desgavell de les infraestructures a Catalunya.

Per moltíssimes, múltiples i diverses raons, gent de tota condició, classe, fe o arrel, del nord i del sud, catalana de sempre o catalana de quan sigui, es va llançar ahir al carrer en la segona manifestació en dos anys que aconsegueix col·lapsar Barcelona. El 18 de febrer del 2006 una marea humana va omplir la Gran Via contra les retallades a l'Estatut; l'1-D serà recordat per una altra reacció multitudinària, ara a favor del dret de decidir el model de país, a favor del traspàs de la xarxa de transports, a favor d'un nou finançament que permeti conèixer les balances fiscals. Així ho deia el manifest que Mònica Sabata i Gerard Fernández van llegir al final de la marxa.

Ball de xifres

El sempre maleït ball de xifres situava el marcador en els 700.000 assistents que deien els organitzadors i els 200.000 que deia la Guàrdia Urbana. Una xifra o l'altra, o la meitat de la més baixa en qualsevol cas, ja representa moltíssima gent en un país que només compta 100.000 persones quan omple un camp de futbol.

Que algú comenci a prendre nota de la mobilització popular que demana respostes. Aquesta és una part de la gent mobilitzada que en les últimes eleccions, després d'una reflexió molt profunda, s'ha quedat a casa. "I als polítics, advertim...", deia ahir el reggae del grup de Sants Pirat's Sound Sistema, que animava la capçalera de la manifestació, molt ben nodrida amb 500 personalitats de la societat civil: Joan Laporta, Jordi Porta, Xavier Rubert de Ventós, Alfons López Tena, Vicenç Villatoro, Vicent Sanchis, Sebastià Alzamora, Jaume Sobrequés, Oriol Junqueras, Toni Albà, Joel Joan, Núria Feliu...

El paper dels partits

Ara bé, lògicament, sense l'adhesió de la majoria de partits no hauria estat possible assolir el gruix i l'objectiu final de la convocatòria, que era molt simple: que el principi de la manifestació arribés a l'Estació de França quan la cua de la marxa encara havia de sortir de la plaça Catalunya. Precisament, els partits van ser els últims a sortir perquè la gran majoria d'assistents es va col·locar en el primer bloc, format per les personalitats i les entitats adherides a la Plataforma pel Dret de Decidir, o en el segon, on hi havia les entitats adherides amb pancarta pròpia. Així, un altre dels grans símbols de pluralitat de la manifestació es va donar amb la presència dels dos expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall. L'un, Pujol, dijous ja va dir que hi aniria "per dignitat nacional" i "encara que hi hagués d'anar sol"; l'altre, Maragall, malgrat l'absència del PSC, va aparèixer d'incògnit entre la multitud. Hi eren tots dos (i no eren els de Polònia).

Encara una última consideració: ahir a Barcelona no es va celebrar una manifestació intrínsecament independentista, però sí que eren gran majoria els que possiblement s'hi tornaran. Mentrestant, la desafecció, que diria el president Montilla, no s'atura.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 7. Diumenge, 2 de desembre del 2007

lo zar, il poeta, e l'Occidente

C'era un'intervista molto interessante su la Repubblica di ieri. La giornalista intervistava un noto poeta russo, dissidente ai tempi dell'URSS, e critico rispetto a Putin oggi.
Il passaggio che segue, secondo me, riassume perfettamente la situazione odierna in Russia:

Ma come mai sostiene che i paesi occidentali sono responsabili, almeno in parte, delle scelte interne del Cremlino?
La Russia non è un Paese appeso in cielo. Tutto quello che accade oggi nel mondo è intimamente connesso. Le basi militari americane spuntano come funghi nei Paesi ex satelliti dell'Urss, e perfino in quelli che un tempo facevano parte dell'Unione Sovietica. Il nostro giardino di casa è infestato dalle armi americane e si parla di dispiegarne sempre di più. In fin dei conti la Russia, oggi come oggi, non ha basi militari in nessun paese del mondo, ma deve fare i conti con quelle altrui piazzate dietro l'angolo.

te hülye kurva!

Faites ce que je dis, pas ce que je fais [suite]

Recension levada d'Ousitanio Vivo n°326 del 26 d'octòbre de 2007

Fabrizio Bartaletti, I TOPONIMI COME STRUMENTO PER CONSERVARE O CANCELLARE L'IDENTITÀ CULTURALE E NAZIONALE: IL CASO DELL'ISTRIA, DELLA VAL ROJA E DEL BACINO DEL VARO, in Miscellanea di storia delle esplorazioni, XXXII, pagg. 155-218, Genova 2007.
Il saggio di Fabrizio Bartaletti, docente di geografia all'Università di Genova e collaboratore di O.V., sviluppa un tema già da lui brevemente affrontato in un articolo sul nr. 320 del nostro giornale.
Si tratta appunto del cambiamento dei toponimi in funzione dell'assimilazione politica e culturale che gli stati dominanti operano sulle minoranze linguistiche e più in generale sui territori oggetto di controversie. La convinzione, sacrosanta, di Bartaletti è che “i toponimi siano dei nomi propri di luogo, e in quanto tali non possano essere tradotti o adattati «d'ufficio» (e per legge) in altre lingue” (pag. 157).
Eppure l'aggressione sui toponimi è una delle forme principali nel processo di “snazionalizzazione” (un tempo si diceva: colonialismo) che gli stati europei hanno attuato, per esempio sui popoli delle Alpi. Particolarmente interessante risulta, dal nostro punto di vista occitano, la vicenda della francesizzazione forzata della Val Roja dopo la Seconda Guerra Mondiale.
Lo studio offre dunque l'occasione per ripercorrere alcune tappe di quella tragedia dimenticata. “Nell'aprile del 1945, i sindaci di Tenda e Briga furono destituiti da un nucleo del Comité, e i dipendenti comunali invitati a «optare» per la Francia o ad andarsene: sono gli stessi metodi usati a Bolzano dal fascista Ettore Tolomei nei confronti del sindaco di Bolzano Perathoner, degli impiegati comunali e degli insegnanti” (pag. 193). Dopo un plebiscito farsa, svolto con metodi intimidatori e privo di qualsiasi elemento di segretezza, “il primo maggio 1945 fu interdetta la lingua italiana, chiuse le scuole italiane, e alle poche decine di «non votanti» fu ridotta la razione di alimenti, l'8 maggio fu arrestato il direttore della centrale idroelettrica di San Dalmazzo, che aveva incitato i propri dipendenti a resistere e a restare fedeli all'Italia” (ib.). “Dopo il Trattato del 10 febbraio 1947, emigrarono dai due comuni circa 700 abitanti che avevano «optato» per l'Italia, posti dinanzi al bivio se restare nel luogo natio a prezzo di abbandonare lingua e cultura, o mantenere queste ultime a prezzo di lasciare la «piccola patria»” (ib.).
In seguito “la francesizzazione si è attuata soprattutto col sistema scolastico, con insegnamenti impartiti in lingua francese, senza alcun rispetto per le minoranze italiane, provenzali od occitane, e con la trasformazione dei toponimi” (pag. 195). Trasformazione che come al solito è al limite del grottesco, con la Madonna del Fontan a Briga che diviene Notre Dame des Fontaines (al plurale), con Penna che il Regno Sardo muta in Piena nel 1862 e la Francia in Piène, o col toponimo Finestre mutato leggermente in Fenestre, “che in francese non significa nulla, allo scopo di rimescolare le carte in tavola e dare un'impressione complessiva di «francesità»” (pag. 196). Nel complesso, rispetto al “metodo Tolomei” applicato in Sud Tirolo, il “metodo francese” risulta secondo l'autore “più sottile, lascia tracce meno evidenti, regge bene anche in un regime democratico e alla lunga dà l'impressione che la realtà sia quella rappresentata sulle carte e nei cartelli stradali, e cioè quella di una regione francese con qualche «curiosità» dialettale” (ib.). Un'operazione simile viene condotta anche sui nomi di battesimo, molti dei quali vengono cambiati anche ai defunti: ecco che su un monumento di Briga il colonnello italiano Giovanni Pastorelli, nato a Nizza nel 1859, diviene Jean, nato a Nice.
Lo studio di Bartaletti propone poi, sulla base di un'accurata ricerca cartografica e bibliografica, il ripristino di 276 toponimi tradizionali nel bacino del Roja e del Varo. Certo rimane aperta la discussione se per “toponimi tradizionali” si debbano intendere quelli ascrivibili alla precedente dominazione statale, in questo caso il Regno Sabaudo di lingua (ufficiale) italiana, oppure quelli espressi dall'idioma locale, qualunque sia il suo statuto (dialetto, lingua minoritaria o altro). Quello che è certo, e le minoranze linguistiche lo hanno imparato sulla propria pelle, è che “i nomi di luogo non sono pura forma, ma sostanza” (pag. 216).

Diego Anghilante

Una presentacion plan faita d'en Tezuka e de son òbra

Osamu Tezuka

escrit per Godai [levat d'aquest siti]

divendres, 02 novembre de 2007

Va néixer a Toyonaka (prefectura d' Osaka) el dia de la cultura, el 3 de novembre de 1928 i va morir al 9 de febrer de 1989. Com a mostra de la seva importància només cal dir que a Japó se l'anomena manga no kamisama (literalment "déu del manga"). Tezuka va ser un dels pioners de l’animació japonesa i amb Astroboy va crear els primers dibuixos animats per a la televisió del Japó. El seu nom i els seus personatges formen part de la història popular japonesa i és l'autor més important i influent de la història del manga. Els seus pares eren Yutaka i Fumiko Tezuka. Quan era petit , normalment llegia els còmics del seu pare i anava sovint a contemplar, durant hores, el ballet de la companyia teatral Takarazuka, en el poble on va viure la seva infància. Durant els anys de guerra dibuixava incansablement als seus quaderns. Va dedicar-se a dibuixar manga aplicant tècniques pioneres, com l'ús de les historietes amb una distribució diferent de les vinyetes, formant el que seria els story manga o mangas de llarga duració. A més, un dels més importants llegats de Tezuka al manga, són els ulls desproporcionadament grans - influència en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney, els quals admirava - i que actualment són un dels trets més característics de l’animació i el manga japonès, essent el shojo (manga adreçat a un públic femení) el màxim exponent d'aquesta característica. Profundament marcat per la segona guerra mundial va procurar transmetre missatges optimistes en els seus dibuixos. Va estudiar medicina a la universitat - ofici que mai va exercir - i fou a l'edat de 19 anys, quan va dibuixar el seu primer treball de gran importància: Shin Takarajima ("La nueva isla del tesoro", 1947) i que va arribar a vendre aproximadament uns 350.000 exemplars. Però fins la dècada dels anys 50 no van sorgir els seus grans i famosos personatges destinats a un públic infantil com Janguru Taitei ("Kimba el lleó blanc", 1950), Tetsuwan Atom ("Astro boy", 1951) i Ribbon no Kishi ("La princesa Cavaller", 1953) considerat el primer manga del gènere shojo de la història. Uns anys més tard una de les pel·lícules d'animació de Disney, El Rei Lleó, es basaria en una de les primeres obres de Tezuka, Janguru Taipei ("Kimba el lleó blanc", 1950). A les següents dècades continuà l’èxit amb obres una miqueta més madures i enfocades per a un públic més adult amb sèries com Black Jack (1973), Hi no Tori ("Fénix", 1954), Buddha, (Buda, 1972) i Adolf ni tsugu (Adolf, 1983). La carrera de Tezuka va donar un gir profund amb la culminació de la sèrie MW (1976) on va tractar temes poc freqüents en el manga de l’època: l'homosexualitat, la corrupció política o terrorisme. Apart de les innovacions que introduí en el manga, també va ser un dels pioners de l’animació japonesa. No va ser fins el 1962 quan va crear la seva empresa d'animació japonesa, Mushi Productions i va fer versions de les seves obres més famoses: Astroboy, va ser la primera sèrie de dibuixos animats, de periodicitat setmanal, al Japó. El 1973 l’empresa va haver de tancar per vàries crisis de la productora. El 2003 se'n va fer una nova versió animada adaptada als nous temps. Com heu pogut llegir en tota la seva vida, Tezuka, va tenir una producció prolífica i va dibuixar prop de 700 manga, va dibuixar més de 150.000 pàgines i va fer més de 60 pel·lícules en 35 anys. El país sencer va quedar molt dolgut davant la notícia de la seva mort el 9 de febrer de 1989 i el seu funeral va adquirir una dimensió nacional. El 1994, a la ciutat de Takarazuka on va viure la seva infantesa, es va inaugurar el museu Tezuka, en honor seu i a les seves obres. Algunes de les obres de Osamu Tezuka que han arribat a Espanya: Lost world (1948) Glénat. Volum únic. 8,95€ Metropolis (1949)Glénat. Volum únic. 7,5€ Keinchi i el seu tiet que és detectiu privat han anat a japó a investigar un cas, però en arribar a metròpolis es troben embolicats en els plans malèfics del Baró Roig que ha fet construir una gran plataforma voladora per dominar el món, però la clau que serveix per dominar la plataforma desapareix. Astroboy (1952) - Glénat. 20 toms publicats (de 23) - Mensual - 7,50€ / númer L’1 de gener de 1963 es va estrenar l'anime per la cadena fuji TV. Astroboy es va convertir en l’heroi de la primera sèrie setmanal de dibuixos setmanals. Aquesta revolució va fer arribar, el petit robot a un heroi nacional, i més tard ha arribat a ser un mite pel Japó. Astroboy va ser construït pel profesor Tenma després de la mort del seu fill Tobio en un accident d’automòbil. En descobrir que l’Astroboy, degut a la seva complexió, no pot substituir el seu fill perdut, per no créixer i desenvolupar-se com un nen real, el va vendre a un circ. Un dia, en una actuació, el troba el Doctor Ochanomizu que l’adopta i el reintegra a la societat. Després d’això podrà comptar amb nombrosos companys d’aventures. La princesa caballero (1953) Glénat. 3 volums. 8,95€ / número Crimen y castigo (1953) Otakuland. Volum únic. 6,5€ Fènix (1954) La inmortalitat de l’ocell Fènix que “crema al morir i reneix de les seves pròpies cendres”. Obra ambientada en un futur llunyà que va fer durant la seva llarga carrera. No s'ha acabat de publicar tota, només alguns arcs argumentals. vol.1 - Planeta deAgostini. 11 volums. 4,15€ / número vol.2 "El pájaro de fuego" - Planeta deAgostini. 2 volums. 7,50€ / número vol.3 "Ressurrección" - Planeta deAgostini. 2 volums. 7,50€ / número Dororo (1967) inèdita, adaptada en una pel·lícula d'imatge real Oda a Kihirito (1970) Otakuland. 3 volums. 8,95€/número Ayako (1972) Otakuland. 2 volums, 11€ / número Buda (1972) laneta deAgostini. 10 volums. 11,95€ / número Black Jack (1973) Glénat. 6 volums publicats (de 17) -Bimestral - 12,00 € / número Osamu Tezuka, el geni creador d'aquest manga, també va estudiar medicina abans de ser un brillant sensei del manganime. Podria tractar-se d'una autobiografia amb tocs de ficció i realitat ben barrejats. Un cirurgià clandestí i mestre del bisturí (rodolí :-) realitza operacions increïbles que freguen l'impossible als clients que li demanen els seus serveis. MW (1976) Planeta deAgostini. Volum únic. 592 pàg. 19,95€ Anàlisis web MW es pot considerar, amb tot el dret, com a una novel·la negra visual. Malgrat que el dibuix, característic de Tezuka, pugui semblar un xic “retro”, ben aviat el lector se n’oblida ja que el carisma dels personatges i de la pròpia història l’engoleix en un món on la traïció, la violència i el misteri hi són ben presents. Amb MW, Tezuka posa sobre les pàgines la corrupció política, el terrorisme, l’homosexualitat, l’assentament de bases americanes en territori Japonès, etc. Temes delicats que l’any 1976, quan es va publicar el manga, no devien de ser molt païdors per la societat japonesa del moment. El árbol que da sombra (1981) Planeta deAgostini. 8 volum. 11,95€ / número Adolf (1983) Planeta deAgostini. 5 volums. 1 al 4: 8,99€; 5: 9,59€ / número Ens narra la història de tres personatges que es diuen igual i que viuen la segona Guerra Mundial. Un és Adolf Kauffman, fill de pare alemany i mare japonesa; el segon, Adolf Kamil, jueu exiliat al Japó i el tercer, Adolf Hitler, el dictador alemany. L’autor creua els tres Adolfs a partir d’una excusa argumental, un macguffin: apareixen uns papers que demostren l’origen jueu de Hitler. Tezuka, escuela de Animación 1 de Tezuka productions (2003) Norma editorial, llibres d'il·lustracions creatives per a mangakes emprenedors. 2 llibres - 11€ cada un Pròximament (2008) Next World (1951) Glénat. Volum únic La nueva isla del tesoro. (1947) Glénat. Volum únic. L'obra que va llançar a la fama un jove Tezuka i basada en la famosa novel·la d' Stevenson.

Sans commentaire

Saudi punishes gang rape victim with 200 lashes. (AFP)
Plus de détails ici.

La religion la plus con, c'est quand même l'islam. (Houellebecq)
Plus de détails ici.