Vaquí l'extrait correspondent de l'entrevista:
Quello che mi fa paura in rapporto all'occitano è che nonostante sia parlato con schiacciante preponderanza in zone rurali diventi sempre più la lingua di circoli intellettuali-borghesi di città, circoli ristretti che ne hanno fatto una pratica di tendenza spesso staccata completamente da un sentire popolare. Si impara l'òc alla «fac» e si conversa col giro alla moda. Tutto ciò mentre in campagna, dove la lingua è vera, ricca e sincera, non esiste un forte rapporto tra la gente e l'occitanismo, non solo ma lo spopolamento e i nuovi insediamenti di persone non occitanofone le stanno infliggendo dei duri colpi. La lingua sta perdendo proprio dove era più parlata e non so se le «calandretas» e tutto il movimento scolastico potranno arrivare a qualcosa. Sono piuttosto pessimista.
Es un pauc coma lo yiddish, finalament. Dempuèi lo temps qu'anóncian la mòrt de la lenga, e la mort qu'arriba pas...
ReplyDeleteMorirem abans la lenga. Mas d'autes i seràn encara per la parlar.
Hola, sóc català i he llegit la informació que has deixat i la trobo molt interessant. Espero que entenguis bé el que dic, jo he pogut llegir perfectament el text en occità sense haver-ne estudiat mai, ja que el català i l'occità són dues llengües germanes (quasi bessones).
ReplyDeleteBé, sempre he pensat que és molt trist tot el que ha fet de sempre el govern francès amb la llengua occitana i trobo trist que una llengua només es parli al camp i als barris bé de les ciutats tal com aquí sembles explicar-nos. Tot i així, jo encara tinc una certa il:lusió amb les calandretas, que, igual com les ikastolas basques, crec que han de donar l'impuls a la llengua.
Adrià