31 January 2008

Libérez nos camarades !


Grosse manif des cravateux de la SoGé en bas de la tour, tout à l'heure. On va les plaindre, peut-être...

Jamais vu autant de costards et de tailleurs dans une manif !

29 January 2008

Mastella 6 un mito

Tratto dal Corriere d'Italia

I figli di Sandra e Clemente

2mastellaclemente Gli italiani visti con gli occhi di altri italiani

Il ministro della Giustizia, Clemente Mastella e sua moglie Sandra Lonardo hanno due figli, Elio e Pellegrino. Pellegrino è sposato a sua volta con Alessia Camilleri. Una bella famiglia come le altre, ma con qualcosa in più. Per sapere cosa, partiamo dal partito di Clemente che, come i più informati sanno, si chiama Udeur.

L’Udeur, in quanto partito votato dall’ 1,4% degli italiani adulti, ha diritto ad un giornale finanziato con denaro pubblico. Si chiama „Il Campanile“, con sede a Roma, in Largo Arenula 34. Il giornale tira circa cinquemila copie, ne distribuisce 1500, che in realtà vanno quasi sempre buttate. Lo testimoniano al collega Marco Lillo dell’Espresso, che ha fatto un’inchiesta specifica, sia un edicolante di San Lorenzo in Lucina, a due passi dal parlamento, sia un’altro nei pressi di Largo Arenula.

Dice ad esempio il primo: “Da anni ne ricevo qualche copia. Non ne ho mai venduta una, vanno tutte nella spazzatura!“. A che serve allora -direte voi- un giornale come quello? Serve soprattutto a prendere contributi per la stampa. Ogni anno Il Campanile incassa un milione e 331mila euro. E che farà di tutti quei soldi, che una persona normale non vede in una vita intera di lavoro? insisterete ancora voi.

Che farà? Anzitutto l’editore, Clemente Mastella, farà un contratto robusto con un giornalista di grido, un giornalista con le palle, uno di quelli capace di dare una direzione vigorosa al giornale, un opinionista, insomma. E così ha fatto. Un contratto da 40mila euro all’anno. Sapete con chi? Con Mastella Clemente, iscritto regolarmente all’Ordine dei Giornalisti, opinionista e anche segretario del partito. Ma è sempre lui, penserete. Che c’entra? Se è bravo… non vogliamo mica fare discriminazioni antidemocratiche. Ma andiamo avanti.

Dunque, se si vuol fare del giornalismo serio, bisognerà essere presenti dove si svolgono i fatti, nel territorio, vicini alla gente. Quindi sarà necessario spendere qualcosa per i viaggi. Infatti Il Campanile ha speso, nel 2005, 98mila euro per viaggi aerei e trasferte. Hanno volato soprattutto Sandra Lonardo Mastella, Elio Mastella e Pellegrino Mastella, nell’ordine. Tra l’altro, Elio Mastella è appassionato di voli.

Era quello che fu beccato mentre volava su un aereo di Stato al gran premio di Formula Uno di Monza, insieme al padre, Clemente Mastella, nella sua veste di amico del vicepresidente del Consiglio, Francesco Rutelli. Ed Elio Mastella, che ci faceva sull’aereo di Stato? L’esperto di pubbliche relazioni di Rutelli, quello ci faceva! Quindi, tornando al giornale. Le destinazioni. Dove andranno a fare il loro lavoro i collaboratori de Il Campanile?

Gli ultimi biglietti d’aereo (con allegato soggiorno) l’editore li ha finanziati per Pellegrino Mastella e sua moglie Alessia Camilleri Mastella, che andavano a raggiungere papà e mamma a Cortina, alla festa sulla neve dell’Udeur. Siamo nell’aprile del 2006. Da allora -assicura l’editorenon ci sono più stati viaggi a carico del giornale. Forse anche perché è cominciata la curiosità del magistrato Luigi De Magistris, sostituto procuratore della Repubblica a Catanzaro, il quale, con le inchieste Poseidon e Why Not, si avvicinava ai conti de Il Campanile.

Ve lo ricordate il magistrato De Magistris? Quello a cui il ministro della Giustizia, Clemente Mastella, mandava tutti quei controlli, uno ogni settimana, fino a togliergli l’inchiesta? Ve lo ricordate? Bene, proprio lui! Infine, un giornale tanto rappresentativo deve curare la propria immagine. Infatti Il Campanile ha speso 141mila euro per rappresentanza e 22mila euro per liberalità, che vuol dire regali ai conoscenti.

Gli ordini sono andati tra gli altri alla Dolciaria Serio e al Torronificio del Casale, aziende di Summonte, il paese dei cognati del ministro: Antonietta Lonardo (sorella di Sandra) e suo marito, il deputato Udeur Pasquale Giuditta. Ma torniamo un attimo agli spostamenti. La Porsche Cayenne (4000 di cilindrata) di proprietà di Pellegrino Mastella fa benzina per duemila euro al mese, cioè una volta e mezzo quello che guadagna un metalmeccanico.

Sapete dove? Al distributore di San Giovanni di Ceppaloni, vicino a Benevento, che sta proprio dietro l’angolo della villa del ministro, quella con il parco intorno e con la piscina a forma di cozza. E sapete a chi va il conto? Al giornale Il Campanile, che sta a Roma. Miracoli dell’ubiquità.

La prossima volta vi racconto la favola della compravendita della sede del giornale. A quanto è stata comprata dal vecchio proprietario, l’Inail, e a quanto è stata affittata all’editore, Clemente Mastella. Chi l’ha comprata, chiedete? Due giovani immobiliaristi d’assalto: Pellegrino ed Elio Mastella.

Mauro Montanari

24 January 2008

Allegria! Sono cazzi amari!

I fasci festeggiano la caduta del governo Prodi. Osteria numero uno, parapunzipunzipò!

Che vergogna.

21 January 2008

Sárközy habillé pour l'hiver...

...par Anne Roumanoff. D'habitude je ne suis pas fan, mais là c'est joyeusement mordant et drôle !


17 January 2008

The European Parliament demands immediate release of Hu Jia

Arrest of Chinese dissident Hu Jia
Human rights - 17-01-2008 - 18:14
Photo dated 09 January 2007 shows prominent human rights activist Hu Jia and his wife Zeng Jinyan (L) as they pose for a photo at their apartment during an interview in Beijing. ©BELGA/AFP/Frederic J. BROWN
Free Hu Jia!
In a resolution adopted on Thursday afternoon, MEPs called on the Chinese authorities to release human rights campaigner Hu Jia and to respect human rights in the run-up to this year's Olympic Games.

Hu Jia was taken from his home in Beijing by police on 27 December 2007 on charges of inciting subversion. He and his wife Zeng Jinyan, who were among the candidates for last year's European Parliament Sakharov Prize for Freedom of Thought, have thrown the spotlight on human rights abuses in China over the past few years and spent many periods under house arrest as a result of their campaigning.

Last November Hu Jia spoke via audio-phone from Beijing to a hearing held in Brussels by the EP's Human Rights Subcommittee on Human rights in China in the run-up to the Olympic Games. At that time the subcommittee's chair, Hélène Flautre (Greens/EFA, FR), congratulated Hu Jia on his courage in speaking out and said he could always count on the support of the European Parliament.

Human rights organisations described the December arrest as another move by the Chinese authorities to silence critics ahead of the Beijing Olympics, and 57 intellectuals from China immediately published an open letter calling for the instant release of Hu Jia. European Parliament President Hans-Gert Pöttering has already issued a statement criticising the arrest.

MEPs demand immediate release of Hu Jia and other dissidents

In today's resolution, Parliament "strongly condemns the detention of Hu Jia and demands his prompt release and that of all the dissidents who have been arrested and jailed for crimes of opinion". It also urges the authorities "to allow Hu Jia and all the other dissidents under arrest to receive medical assistance if necessary" (Hu Jia suffers from a liver disease).

China urged to live up to its human rights commitments - especially in Olympic year

MEPs call on China "to respect its commitments to human rights and the rule of law, in particular the provisions of the UN Declaration on Human Rights Defenders" and "not to use the Olympic Games as a pretext to arrest and illegally detain and imprison dissidents, journalists and human rights activists".

Indeed, Parliament repeats its view that "human rights concerns should receive far more attention in the build-up to the Beijing Olympic Games", and points to Articles 1 and 2 of the Olympic Charter, which advocate 'respect for universal fundamental ethical principles' and the promotion of a peaceful society concerned 'with the preservation of human dignity'.

Reform of Chinese criminal law needed

In addition, MEPs call on China "to reform its criminal law to allow greater freedom of expression to journalists, writers, free-lances, reporters etc." who will report to the world on the Olympic Games. They also urge the authorities "to close the so-called 'black jails', places of detention set up to detain 'troublemakers' in advance of this year's Olympics".

Lastly, the EU Council is urged to take action in relation to the Chinese authorities regarding not only the arrest of Hu Jia but also the disappearance on 22 September 2007 of Gao Zhisheng, a noted human rights attorney.

To have an idea of Hú Jiā's plight (from The Guardian/Helsingin Sanomat)

La quarta guerra di indipendenza italiana

E così Ratzinger non potrà farsela da padrone alla Sapienza. Inaspettatamente, l'Italia (301 338 km², 59 206 382 ab.) ha detto NO al Vaticano (0,44 km², 921 ab.). Cazzo... era ora! Quand'è che il Vaticano capirà che l'Italia è un paese indipendente? Che la religione cattolica non è più religione di Stato?
VIVA L'INDIPENDENZA!

Les escrocs !

Il y a deux ans j'ai ouvert un abonnement de téléphonie mobile auprès d'un grand opérateur français. À l'époque j'avais demandé l'abonnement mensuel le moins cher, et c'était 23€ par mois.
Il y a quelques jours, j'ai appelé le service résiliations de l'opérateur. Assez vite, ils m'ont proposé un abonnement à 16€ par mois ; j'ai refusé et j'ai maintenu mon souhait de résilier l'abonnement.
Ce matin, ils m'appellent pour me proposer, cette fois-ci, un abonnement à 7€ par mois. Quel foutage de gueule !!! Je croyais que l'abonnement à 23€ était le moins cher !!! Bien entendu, je résilie quand même.

16 January 2008

This is moi!


Whilst haphazardly surfing the web, I stumbled upon a site called Dharma Punx about a book written by a former angry young man who embraced the Dharma and found a meaning and a purpose to his life. My... this is moi! I have to find and read that book.

The web site also has a merchandise section with lots of 'Buddhist with attitude' clothes. Cool and Dharmic :-)

Wishful Thinking

From The Catholic Encyclopedia, Volume III, 1908, article Buddhism:

Buddhism is all but dead. In its huge organism the faint pulsations of life are still discernible, but its power of activity is gone. The spread of European civilization over the East will inevitably bring about its extinction.

Today, a sharp 100 years after the above bullshit was written, more and more Europeans are embracing the Dharma, whereas Christianity has made little progress (if any) in the East.

Reference here.

15 January 2008

[OGM] les produits à éviter


Greenpeace a débusqué des produits contenant des OGM dans des magasins français. La liste en est disponible ici, sur le site de Greenpeace France.

Ce qui est rassurant, c'est de voir qu'il s'agit principalement d'huile de soja et de produits alimentaires importés des États-Unis, donc à la base de produits que, de toute façon, on n'achète jamais. Mais il est bon de rester vigilant.

Beaucoup plus inquiétant, les produits non étiquetés OGM, mais issus d'animaux ayant consommé des OGM. La loi n'impose pas d'étiqueter ces produits-là, alors que leur consommation pourrait avoir des conséquences sur notre santé. Cette deuxième liste est disponible ici, toujours sur le site de Greenpeace France.

12 January 2008

MON 810 : bon débarras !

OGM - INTERDICTION DU MAÏS MON 810

La clause de sauvegarde n'est qu'un premier pas

Distances de protection fantaisistes, pollution d'autres génomes, empoisonnement d'organismes non ciblés... cela fait des années que des scientifiques de renom sont aux côtés des écologistes pour exposer - notamment dans les prétoires - les risques masqués des OGM.

L'activation de la “Clause de sauvegarde” par le Gouvernement français pour bloquer la diffusion du maïs MON 810 vient donc tard, mais elle ne peut que satisfaire les Verts européens comme l'immense majorité de nos concitoyens qui ne supportaient plus que des multinationales jouent impunément avec le respect du vivant, la santé des populations, et les droits d’une agriculture non transgénique.

Il faut être conscient que la démarche de la France, confrontée à l'évidence scientifique, marque un tournant fondamental dans ce dossier. Elle vient en effet conforter celles d’autres États Membres qui ont, eux aussi, déjà interpellé Bruxelles sur les dangers des OGM. Il faut maintenant qu'au delà de la révélation - enfin officielle - des risques, tous ces pays se coordonnent pour écarter définitivement le danger OGM en dégageant le cas échéant les majorités requises au Conseil, mais aussi pour remettre à plat une législation que les Verts européens ont toujours jugée inadaptée.

Rappelons que la France, condamnée dès juillet 2004 par la Cour de Justice européenne, n'a même pas encore transposé la directive de 2001 en la matière et que, de fait, tous les champs OGM en France sont illégaux. Suite à la reconnaissance gouvernementale des risques, on peut désormais envisager la révision des procès de toutes les personnes qui se sont opposées à la culture de tels maïs. Les délinquants n'étaient pas ceux que l'on croyait...

Gérard ONESTA
Député Vert européen
Vice Président du Parlement européen
Faucheur volontaire

09 January 2008

Una sintèsi de las bèlas

Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a publicat una sintèsi impressionanta (158 paginas!) dels sons trabalhs despèi junh de 1997. Lo document aquel es de telecargar aciu.

Çò interessant del document aquel es tanben l'avantdire del Prof. Sauzet, que còpii çai-jos:

Es costumièr entre los occitanistas de se plànher de l’incompletud o de l’instabilitat de la nòrma. I a pr’aquò quicòm de pièger que l’instabilitat o l’incompletud, es l’idèa de l’instabilitat e de l’incompletud… Dins los faches, per qual vòl prene las causas sens passion, las formas comunas de l’occitan e almens la grafia de la lenga son pro fixadas e definidas. Digam que son fixadas a l’auçada de çò que demanda un bon foncionament social. L’incoeréncia observada dins las practicas d’escritura s’apren mai que mai a l’ignorància, e lo malaise al pessimisme qu’a l’abséncia objectiva de fixacion.


L’ignorància causa de confusion, per part es ignorància de la lenga e pas de la grafia o de la nòrma. De la combatre implica lo desvolopament de l’ensenhament de l’occitan, inicial e contunhat, objectiu essencial mas que passa la competéncia del Conselh de la Lenga Occitana (CLO), e mai sos membres i contribuiscan totes dins las institucions o associacions que ne son membres.


L’ignorància e lo pessimisme seràn pasmens utilament combatuts se los occitanistas preocupats de la lenga e de sa regulacion son ben convencuts eles que dispausan fondamentalament d’una fixacion normativa clara e sufisenta, e se, en n’essent convencuts ne sabon convéncer los autres. Se tanben e evidentament fan passar lo messatge que los usatges codificats son pas los enemics mas los complements e finalament los ajutòris dels usatges espontanèus e informals.


Dempuèi 1996 que se fondèt, lo Conselh de la Lenga Occitana a fach de bon trabalh e util. Cal ramentar que quand se creèt l’occitanisme viviá dins lo sentiment d’una mena d’esquisma a prepaus de saber « consí fixar una normalizacion coherenta » o « cossí fixar una normalisacion coërenta ». Lo CLO permetèt de resòlver dins lo consensus los ponches concrets de divergéncia e totes s’acordèron e s’acòrdan encara per trabalhar a « cossí fixar una normalizacion coerenta ». Tanben lo Conselh reglèt la question subreinvestida de la grafia del mot « image » o « imatge ». Ara tot aquò es reglat, e lo quite Robèrt Lafont (que sabèm coma teniá a image...) escriu conscienciosament e disciplinadament « un imatge » dins sas òbras recentas, Jacme Taupiac el forma desenant escrupulosament en « -izar » los neologismes que sas cronicas n’an mestièr. Mai que mai, quand l’incoeréncia persistís, es venguda insignificanta, desprovesida de l’enjòc ideologic que l’empoisonava d’escondons.


Ara cal evitar que lo desapassionament de la question acresca lo sentiment de confusion. Es essencial de remplaçar la polarizacion polemica sus qualques detalhs per lo mestreg apasimat de l’ensem de la nòrma grafica e, quand ne vira, de la nòrma linguistica de l’occitan.


Per aquò, en mai de resòlver de divergéncias e d’atudar las pelejas que las divergéncias noirissián e se’n noirissián, lo CLO menèt un trabalh essencial de recapitulacion e de reglatge de la nòrma. O faguèt en prenent lo temps que permetèt la difusion a un cèrt nombre d’actors essencials e en prenent lo temps per los escambis, qualques còps agres mas sempre utils. Sesilha après sesilha e entre las sesilhas, en relevant las mancas e las incoeréncias, Domergue Sumien s’es fach amb rigor e paciéncia, lo secretari d’aquela sintèsi. L’a noirida de las reflexions sistematicas que menava per la preparacion de sa tèsi que se debanèt dins lo temps de foncionament del Conselh. Li devèm de poder uèi presentar al public un document clar e practic que permetrà a totes que de bona fe dobtan sul reglatge de la grafia classica de l’occitan de seguir una causida collectiva. S’agís ben d’un reglatge basicament grafic, esperlongat dels reglatges linguistics minimals de l’usatge modèrne de la lenga (tocant en particular la neologia sabenta).


Aqueste document a per vocacion d’èsser mes a disposicion de totes. Es disponible en linha mercé a la revista Linguistica Occitana e a Gianni Vacca que l’aculhisson; e encoratjam, lo CLO, sa reproduccion (fidèla) e sa difusion per totes los mejans que semblaràn apropriats. Sèm conscients ça que la qu’un document aital, ni per èsser largament difusat e escampilhat, es pas qu’una solucion provisòria e una estapa. Es per son integracion dins d’instruments normals de referéncia linguistica qu’una fixacion normativa fonciona normalament. Un usancièr del francés consulta pas lo luòc internet de l’Académie Française o d’una comission de terminologia quand a un dobte sus un ponch ortografic: agacha un diccionari d’usatge e aqueles diccionaris presentan de solucions coerentas.


Lo CLO a complida l’òbra que se podiá complir dins una logica de consensus e de reglatge qu’èra la de sa fondacion. Se pòt pas anar mai luènh qu’amb doas condicions.


Una condicion es lo desvolopament pels occitanistas e en occitan de trabalhs linguistics scientifics o almens rigoroses e metodics. S’agís de se donar los mejans de produire d’espleches d’usatge, de referéncia e de qualitat: diccionaris e gramaticas. I caldrà saber integrar la dimension normativa e la dimension descriptiva, per tal que la lenga normada servisca per classar e explicitar la lenga descricha, que la realitat orala e textuala descricha de l’occitan fondamente los usatges normats dins la realitat de la lenga, dins lo temps e l’espaci. Avèm los instruments istorics de l’estudi de l’occitan, diccionaris, descripcions, atlasses, sens doblidar la sintèsi de Ronjat. Avèm los instruments tanben de l’estudi del domeni galloromanic (pensi a l’FEW), e mai del domeni romanic. Avèm d’instruments d’usatge d’urgéncia, sovent faches amb consciéncia e la volontat de servir la lenga e sa vida. La plaça manca per los citar totes e fariá dòl de macar qual que siá per un oblit. D’unes que i a fan explicitament referéncia a las causidas del CLO. Mas l’enjòc ara es de se donar en occitan d’instruments de referéncia incontestables. Es lo pas que l’occitan passèt pas dins sa renaissença al sègle XIX. La literatura floriguèt e compliguèt fins a un cèrt ponch lo prètzfach que se bailèt de reabilitacion de la lenga d’òc. Mas los intellectuals occitanofòns faguèron pas lo pas d’emplegar l’occitan coma metalenga a l’encòp de la promocion de la lenga e de son estudi. En francés s’estudièron e se publiquèron los Trobadors. En francés s’estudièron e se descriguèron los dialèctes occitans. En francés o en alemand, en italian, en anglés. La Revue des langues romanes publiquèt de literatura d’òc a costat de la linguistica e polemiquegèt amb la Romania parisenca a prepaus del limit linguistic, mas publiquèt pas de linguistica o de critica en occitan abans los ans 50 del sègle 20. Un poèta, lo quite Frederic Mistral, carguèt la tasca de redigir un diccionari de sintèsi a l’encòp descriptiu e d’usatge, ont la lematization normativa (segon lo provençal literari) servís d’ossada per integrar tant la neologia coma l’informacion descriptiva (dialectologica e textuala). Lou Tresor dóu Felibrige es pasmens un diccionari bilingue, ont l’occitan s’explicita per la traduccion al francés o la definicion en francés. Ni per aquò demòra aquel diccionari una referéncia indespassada de la lexicografia occitana e se sap çò qu’Alibèrt li deguèt per elaborar son diccionari « segon lo lengadocian » que son aportacion decisiva es mai que mai grafica coma se sap. Amodat per l’exemple catalan, Alibèrt escriguèt pr’aquò sa Gramatica occitana en occitan. En occitan puèi se publiquèron las brocaduras que presentan los principis de la grafia occitana. Ara s’agís de provesir la lenga occitana d’instruments de referéncia en occitan. Lo prètzfach es immens e las condicions per lo complir multiplas. Una d’aquelas condicions es de n’acabar amb la discussion de la codificacion per passar a l’utilizacion sistematica de la forma codificada de la lenga.


A costat d’aquel trabalh scientific, una autra condicion del necessari despassament de l’òbra del CLO es politica. Es mestièr que de causidas normativas, fins ara portadas essencialament per lo bon voler e lo sens de la responsabilitat dels actors (e finalament es miracle qu’ajam pas mai de confusion que n’avèm), recépian la validacion d’una reconoissença per de collectivitats territorialas occitanas e las institucions que ne dependon.


En publicant aqueste document de sintèsi lo CLO senhala lo trabalh fach, dona un instrument immediatament util e pausa una pèira d’espèra. Lo CLO a ben jogat lo ròtle que s’èra donat. Per anar mai luènh cal qu’un CLO renovat o una autra estructura prenga la relèva. Per èsser eficaça e far realament avançar la situacion de la lenga, la novèla institucion o lo novèl CLO deurà èsser ligat als luòcs de competéncia e d’intervencion linguistica (associacions, ensenhament, universitats), deurà èsser reconegut de qualque biais per las collectivitats territorialas, las Regions bèl primièr, qu’an entreprés una prefiguracion de politica linguistica en favor de l’occitan, deurà enfin se donar los mejans de produire o de s’associar a la produccion d’instruments de referéncia incontestables en matèria de lenga occitana. La Comission deth traductor a recebut del Departament de Cultura e Ensenhament del Conselh Generau d'Aran e de l’Oficina per l’Occitan en Catalonha (creada a la Generalitat de Catalonha après l’oficializacion de la lenga occitana) la mission de fixar las causidas linguisticas e graficas d’un traductor automatic catalan-occitan en collaboracion amb una entrepresa d’engenhariá informatica. Los membres d’aquela comission son de linguistas amb de perfils de competéncia pro divèrses e son mandatats per las Regions occitanas de tres estats ont l’occitan se parla. La Comission deth traductor recampa doncas la competéncia, la validacion politica e la perspectiva d’una realizacion concreta. A sauput en mai evitar las proclamacions ufanosas que fan nàisser d’inutils enjòcs de prestigi e de poder. Aquela estructura es una bona prefiguracion, çò’m par, de l’institucion que nos caldrà desenant far foncionar per contunhar l’òbra del CLO, que siá aquela institucion lo CLO meteis o una autra estructura.


Ara per ara, la presenta sintèsi marca un camin percorregut e nos convida a anar mai luènh. Fòrça mai luènh.

01 January 2008

résolutions 2008

Il y a un an, le 6/1/2007, j'écrivais :

Allez, comme tout le monde, j'ai pris des résolutions pour la nouvelle année :

  • No More Mr Nice Guy [au boulot, y en a marre d'être gentil et de se faire empapaouter]
  • Quitter avant 18h30 [toujours au boulot ; et puis ne pas travailler le week-end]
  • Ne plus goûter l'après-midi, ne plus manger de dessert le midi ni le soir [évidemment, cette résolution ne peut commencer que demain, car aujourd'hui c'est l'Épiphanie et je ne couperai pas à la redoutable galette des rois]
À dans un an pour le bilan !

Voici donc l'heure du bilan. Sur le premier point, il y a eu un net progrès. Je suis même pratiquement devenu le râleur officiel du bureau. Sur le deuxième point... bof bof. On va dire qu'on va prendre la même résolution pour 2008 ! Quant au troisième point, n'en parlons même pas. Il y a eu des efforts au premier trimestre, mais je me suis lâché sur le second trimestre :-(

Ma liste de résolutions pour 2008 est donc :
  • Quitter avant 18h30 au boulot ; ne pas travailler le week-end.
  • Ne plus goûter l'après-midi ; ne pas manger plus de 1 dessert par jour.
  • Pratiquer le semi-végétarisme.
À dans un an pour le bilan !