te hülye kurva!

Faites ce que je dis, pas ce que je fais [suite]

Recension levada d'Ousitanio Vivo n°326 del 26 d'octòbre de 2007

Fabrizio Bartaletti, I TOPONIMI COME STRUMENTO PER CONSERVARE O CANCELLARE L'IDENTITÀ CULTURALE E NAZIONALE: IL CASO DELL'ISTRIA, DELLA VAL ROJA E DEL BACINO DEL VARO, in Miscellanea di storia delle esplorazioni, XXXII, pagg. 155-218, Genova 2007.
Il saggio di Fabrizio Bartaletti, docente di geografia all'Università di Genova e collaboratore di O.V., sviluppa un tema già da lui brevemente affrontato in un articolo sul nr. 320 del nostro giornale.
Si tratta appunto del cambiamento dei toponimi in funzione dell'assimilazione politica e culturale che gli stati dominanti operano sulle minoranze linguistiche e più in generale sui territori oggetto di controversie. La convinzione, sacrosanta, di Bartaletti è che “i toponimi siano dei nomi propri di luogo, e in quanto tali non possano essere tradotti o adattati «d'ufficio» (e per legge) in altre lingue” (pag. 157).
Eppure l'aggressione sui toponimi è una delle forme principali nel processo di “snazionalizzazione” (un tempo si diceva: colonialismo) che gli stati europei hanno attuato, per esempio sui popoli delle Alpi. Particolarmente interessante risulta, dal nostro punto di vista occitano, la vicenda della francesizzazione forzata della Val Roja dopo la Seconda Guerra Mondiale.
Lo studio offre dunque l'occasione per ripercorrere alcune tappe di quella tragedia dimenticata. “Nell'aprile del 1945, i sindaci di Tenda e Briga furono destituiti da un nucleo del Comité, e i dipendenti comunali invitati a «optare» per la Francia o ad andarsene: sono gli stessi metodi usati a Bolzano dal fascista Ettore Tolomei nei confronti del sindaco di Bolzano Perathoner, degli impiegati comunali e degli insegnanti” (pag. 193). Dopo un plebiscito farsa, svolto con metodi intimidatori e privo di qualsiasi elemento di segretezza, “il primo maggio 1945 fu interdetta la lingua italiana, chiuse le scuole italiane, e alle poche decine di «non votanti» fu ridotta la razione di alimenti, l'8 maggio fu arrestato il direttore della centrale idroelettrica di San Dalmazzo, che aveva incitato i propri dipendenti a resistere e a restare fedeli all'Italia” (ib.). “Dopo il Trattato del 10 febbraio 1947, emigrarono dai due comuni circa 700 abitanti che avevano «optato» per l'Italia, posti dinanzi al bivio se restare nel luogo natio a prezzo di abbandonare lingua e cultura, o mantenere queste ultime a prezzo di lasciare la «piccola patria»” (ib.).
In seguito “la francesizzazione si è attuata soprattutto col sistema scolastico, con insegnamenti impartiti in lingua francese, senza alcun rispetto per le minoranze italiane, provenzali od occitane, e con la trasformazione dei toponimi” (pag. 195). Trasformazione che come al solito è al limite del grottesco, con la Madonna del Fontan a Briga che diviene Notre Dame des Fontaines (al plurale), con Penna che il Regno Sardo muta in Piena nel 1862 e la Francia in Piène, o col toponimo Finestre mutato leggermente in Fenestre, “che in francese non significa nulla, allo scopo di rimescolare le carte in tavola e dare un'impressione complessiva di «francesità»” (pag. 196). Nel complesso, rispetto al “metodo Tolomei” applicato in Sud Tirolo, il “metodo francese” risulta secondo l'autore “più sottile, lascia tracce meno evidenti, regge bene anche in un regime democratico e alla lunga dà l'impressione che la realtà sia quella rappresentata sulle carte e nei cartelli stradali, e cioè quella di una regione francese con qualche «curiosità» dialettale” (ib.). Un'operazione simile viene condotta anche sui nomi di battesimo, molti dei quali vengono cambiati anche ai defunti: ecco che su un monumento di Briga il colonnello italiano Giovanni Pastorelli, nato a Nizza nel 1859, diviene Jean, nato a Nice.
Lo studio di Bartaletti propone poi, sulla base di un'accurata ricerca cartografica e bibliografica, il ripristino di 276 toponimi tradizionali nel bacino del Roja e del Varo. Certo rimane aperta la discussione se per “toponimi tradizionali” si debbano intendere quelli ascrivibili alla precedente dominazione statale, in questo caso il Regno Sabaudo di lingua (ufficiale) italiana, oppure quelli espressi dall'idioma locale, qualunque sia il suo statuto (dialetto, lingua minoritaria o altro). Quello che è certo, e le minoranze linguistiche lo hanno imparato sulla propria pelle, è che “i nomi di luogo non sono pura forma, ma sostanza” (pag. 216).

Diego Anghilante

Una presentacion plan faita d'en Tezuka e de son òbra

Osamu Tezuka

escrit per Godai [levat d'aquest siti]

divendres, 02 novembre de 2007

Va néixer a Toyonaka (prefectura d' Osaka) el dia de la cultura, el 3 de novembre de 1928 i va morir al 9 de febrer de 1989. Com a mostra de la seva importància només cal dir que a Japó se l'anomena manga no kamisama (literalment "déu del manga"). Tezuka va ser un dels pioners de l’animació japonesa i amb Astroboy va crear els primers dibuixos animats per a la televisió del Japó. El seu nom i els seus personatges formen part de la història popular japonesa i és l'autor més important i influent de la història del manga. Els seus pares eren Yutaka i Fumiko Tezuka. Quan era petit , normalment llegia els còmics del seu pare i anava sovint a contemplar, durant hores, el ballet de la companyia teatral Takarazuka, en el poble on va viure la seva infància. Durant els anys de guerra dibuixava incansablement als seus quaderns. Va dedicar-se a dibuixar manga aplicant tècniques pioneres, com l'ús de les historietes amb una distribució diferent de les vinyetes, formant el que seria els story manga o mangas de llarga duració. A més, un dels més importants llegats de Tezuka al manga, són els ulls desproporcionadament grans - influència en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney, els quals admirava - i que actualment són un dels trets més característics de l’animació i el manga japonès, essent el shojo (manga adreçat a un públic femení) el màxim exponent d'aquesta característica. Profundament marcat per la segona guerra mundial va procurar transmetre missatges optimistes en els seus dibuixos. Va estudiar medicina a la universitat - ofici que mai va exercir - i fou a l'edat de 19 anys, quan va dibuixar el seu primer treball de gran importància: Shin Takarajima ("La nueva isla del tesoro", 1947) i que va arribar a vendre aproximadament uns 350.000 exemplars. Però fins la dècada dels anys 50 no van sorgir els seus grans i famosos personatges destinats a un públic infantil com Janguru Taitei ("Kimba el lleó blanc", 1950), Tetsuwan Atom ("Astro boy", 1951) i Ribbon no Kishi ("La princesa Cavaller", 1953) considerat el primer manga del gènere shojo de la història. Uns anys més tard una de les pel·lícules d'animació de Disney, El Rei Lleó, es basaria en una de les primeres obres de Tezuka, Janguru Taipei ("Kimba el lleó blanc", 1950). A les següents dècades continuà l’èxit amb obres una miqueta més madures i enfocades per a un públic més adult amb sèries com Black Jack (1973), Hi no Tori ("Fénix", 1954), Buddha, (Buda, 1972) i Adolf ni tsugu (Adolf, 1983). La carrera de Tezuka va donar un gir profund amb la culminació de la sèrie MW (1976) on va tractar temes poc freqüents en el manga de l’època: l'homosexualitat, la corrupció política o terrorisme. Apart de les innovacions que introduí en el manga, també va ser un dels pioners de l’animació japonesa. No va ser fins el 1962 quan va crear la seva empresa d'animació japonesa, Mushi Productions i va fer versions de les seves obres més famoses: Astroboy, va ser la primera sèrie de dibuixos animats, de periodicitat setmanal, al Japó. El 1973 l’empresa va haver de tancar per vàries crisis de la productora. El 2003 se'n va fer una nova versió animada adaptada als nous temps. Com heu pogut llegir en tota la seva vida, Tezuka, va tenir una producció prolífica i va dibuixar prop de 700 manga, va dibuixar més de 150.000 pàgines i va fer més de 60 pel·lícules en 35 anys. El país sencer va quedar molt dolgut davant la notícia de la seva mort el 9 de febrer de 1989 i el seu funeral va adquirir una dimensió nacional. El 1994, a la ciutat de Takarazuka on va viure la seva infantesa, es va inaugurar el museu Tezuka, en honor seu i a les seves obres. Algunes de les obres de Osamu Tezuka que han arribat a Espanya: Lost world (1948) Glénat. Volum únic. 8,95€ Metropolis (1949)Glénat. Volum únic. 7,5€ Keinchi i el seu tiet que és detectiu privat han anat a japó a investigar un cas, però en arribar a metròpolis es troben embolicats en els plans malèfics del Baró Roig que ha fet construir una gran plataforma voladora per dominar el món, però la clau que serveix per dominar la plataforma desapareix. Astroboy (1952) - Glénat. 20 toms publicats (de 23) - Mensual - 7,50€ / númer L’1 de gener de 1963 es va estrenar l'anime per la cadena fuji TV. Astroboy es va convertir en l’heroi de la primera sèrie setmanal de dibuixos setmanals. Aquesta revolució va fer arribar, el petit robot a un heroi nacional, i més tard ha arribat a ser un mite pel Japó. Astroboy va ser construït pel profesor Tenma després de la mort del seu fill Tobio en un accident d’automòbil. En descobrir que l’Astroboy, degut a la seva complexió, no pot substituir el seu fill perdut, per no créixer i desenvolupar-se com un nen real, el va vendre a un circ. Un dia, en una actuació, el troba el Doctor Ochanomizu que l’adopta i el reintegra a la societat. Després d’això podrà comptar amb nombrosos companys d’aventures. La princesa caballero (1953) Glénat. 3 volums. 8,95€ / número Crimen y castigo (1953) Otakuland. Volum únic. 6,5€ Fènix (1954) La inmortalitat de l’ocell Fènix que “crema al morir i reneix de les seves pròpies cendres”. Obra ambientada en un futur llunyà que va fer durant la seva llarga carrera. No s'ha acabat de publicar tota, només alguns arcs argumentals. vol.1 - Planeta deAgostini. 11 volums. 4,15€ / número vol.2 "El pájaro de fuego" - Planeta deAgostini. 2 volums. 7,50€ / número vol.3 "Ressurrección" - Planeta deAgostini. 2 volums. 7,50€ / número Dororo (1967) inèdita, adaptada en una pel·lícula d'imatge real Oda a Kihirito (1970) Otakuland. 3 volums. 8,95€/número Ayako (1972) Otakuland. 2 volums, 11€ / número Buda (1972) laneta deAgostini. 10 volums. 11,95€ / número Black Jack (1973) Glénat. 6 volums publicats (de 17) -Bimestral - 12,00 € / número Osamu Tezuka, el geni creador d'aquest manga, també va estudiar medicina abans de ser un brillant sensei del manganime. Podria tractar-se d'una autobiografia amb tocs de ficció i realitat ben barrejats. Un cirurgià clandestí i mestre del bisturí (rodolí :-) realitza operacions increïbles que freguen l'impossible als clients que li demanen els seus serveis. MW (1976) Planeta deAgostini. Volum únic. 592 pàg. 19,95€ Anàlisis web MW es pot considerar, amb tot el dret, com a una novel·la negra visual. Malgrat que el dibuix, característic de Tezuka, pugui semblar un xic “retro”, ben aviat el lector se n’oblida ja que el carisma dels personatges i de la pròpia història l’engoleix en un món on la traïció, la violència i el misteri hi són ben presents. Amb MW, Tezuka posa sobre les pàgines la corrupció política, el terrorisme, l’homosexualitat, l’assentament de bases americanes en territori Japonès, etc. Temes delicats que l’any 1976, quan es va publicar el manga, no devien de ser molt païdors per la societat japonesa del moment. El árbol que da sombra (1981) Planeta deAgostini. 8 volum. 11,95€ / número Adolf (1983) Planeta deAgostini. 5 volums. 1 al 4: 8,99€; 5: 9,59€ / número Ens narra la història de tres personatges que es diuen igual i que viuen la segona Guerra Mundial. Un és Adolf Kauffman, fill de pare alemany i mare japonesa; el segon, Adolf Kamil, jueu exiliat al Japó i el tercer, Adolf Hitler, el dictador alemany. L’autor creua els tres Adolfs a partir d’una excusa argumental, un macguffin: apareixen uns papers que demostren l’origen jueu de Hitler. Tezuka, escuela de Animación 1 de Tezuka productions (2003) Norma editorial, llibres d'il·lustracions creatives per a mangakes emprenedors. 2 llibres - 11€ cada un Pròximament (2008) Next World (1951) Glénat. Volum únic La nueva isla del tesoro. (1947) Glénat. Volum únic. L'obra que va llançar a la fama un jove Tezuka i basada en la famosa novel·la d' Stevenson.

Sans commentaire

Saudi punishes gang rape victim with 200 lashes. (AFP)
Plus de détails ici.

La religion la plus con, c'est quand même l'islam. (Houellebecq)
Plus de détails ici.

Faites ce que je dis, pas ce que je fais

Nous subissons ces jours-ci, dans les media français, un déferlement de reportages et d'articles sur la situation «intolérable» des francophones en Flandres. Tels élèves ont été réprimandés pour avoir parlé français à l'école, tel édile a vu sa parole coupée lors d'un conseil municipal parce qu'exprimée en français. Et les media, unanimes, de s'insurger contre l'infâme intolérance des Flamands, de s'étonner d'une politique linguistique qui mène à l'appauvrissement.
On croit rêver !!! Quel pays a pourchassé impitoyablement, pendant des siècles, les langues autres que le français sur son territoire ? Quel pays a modifié les anthroponymes et les toponymes pour les franciser ? Quel pays a puni les enfants qui ne parlaient pas français à l'école ? Quel pays interdit ne serait-ce que d'enregistrer le nom d'une association à la Préfecture dans une langue dite régionale ? Quel pays a un paysage médiatique lamentablement monolingue ? Dans les instances internationales, ce pays prétend protéger la diversité culturelle. En réalité ce discours cache une politique intérieure qui est à l'exact opposé du discours tenu à l'extérieur. Alors voir les media français pousser des cris d'orfraie face à la situation en Flandres (en Flandres ! même pas à Bruxelles-capitale !) c'est le comble du comble !

Belle gueule, belle ordure

En 2003, le bellâtre médiatique avait torché, après 5 jours (!) de voyage en Birmanie, un rapport dithyrambique sur la dictature birmane pour le compte de Total. Dans ce rapport, il considérait que « la situation politique évoluait favorablement ». Belle évolution... quatre ans après le long voyage de M. Kouchner, cette même dictature tire sur les moines et les étudiants, et affame les Birmans.
Rappelons que M. Kouchner avait touché 25.000 USD pour sa forfaiture.

On comprend qu'il soit, aujourd'hui, avec un tel pedigree, parmi les ordures qui nous gouvernent.

L'homme qui n'a jamais travaillé de sa vie

Ce n'est pas moi qui le dis : c'est sa très officielle biographie, disponible sur le site du gouvernment français.

Non content de n'avoir jamais travaillé de sa vie [homme politique, ce n'est pas un vrai travail, et il n'a jamais rien fait d'autre], il pourrait « prendre sa retraite » dès cette année et toucher un paquet de pognon chaque mois. En effet, les députés français touchent 1572 euros pour 5 ans de cotisations ; après 20 ans de cotisations (4 mandats — Fillon en a fait au moins 6), le plafond mensuel est fixé à 6000 euros. Mais Fillon n'a pas été que député. Toujours d'après sa biographie, il a été sénateur, et chez les sénateurs, la retraite moyenne est de 2625 euros, retraite dont ils peuvent bénéficier à partir de 53 ans.

Comment expliquer que ce soit pile cet homme, qui n'a jamais travaillé de sa vie, qui va toucher une retraite pharaonique dès qu'il le souhaitera, qui soit si particulièrement obsédé par la destruction de nos retraites à nous les salariés (c'était déjà lui en 2003) ? Une seule explication :

FRANÇOIS FILLON EST UNE ORDURE.

De tout cœur avec les cheminots !

Pourquoi je suis de tout cœur avec les cheminots ? Mais parce que ces gens-là nous protègent ! Peu m'importe qu'ils partent à la retraite avant les salariés du privé. Peu m'importe que 7% de mes cotisations serve à payer les leurs. C'est une paille par rapport au fait que, comme eux partent après 37,5 annuités, on ne puisse raisonnablement pas faire passer celles du privé à 41 ans (cf. ci-dessus), puis 42 (comme écrit dans le programme des ordures qui nous gouvernent).

Alors merci les cheminots. Merci de protéger vos retraites, et, par ricochet, les nôtres !

Les couvertures détournées de Martine

Et il y en a encore plein d'autres ici !

Marche silencieuse pour la Birmanie